Resum

A Catalunya es defineixen tres categories de protecció pels béns immobles patrimonials (BCIN, BCIL i BIPCC). Tots aquests elements estan recollits pel Departament de Cultura de la Generalitat en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Aquest inventari documenta els béns recopilats i la difusió de la base de dades es fa via online.

A partir dels atributs referents a la tipologia d’usos, a l’estil o la descripció de cada un dels elements recopilats en l’Inventari oficial, s’han aplicat una sèrie d’algoritmes de cerca que ha permès fer una primera aproximació dels registres que poden correspondre a l’àmbit industrial. D’aquesta manera s’ha generat el llistat del patrimoni industrial català catalogat que es mostra en aquest mapa interactiu.

Amb aquest cas d’estudi es pretén generar un inventari del patrimoni industrial català digital que sigui una eina de difusió i anàlisi del conjunt. Alhora, explorar les possibilitats d’una base de dades sobre patrimoni industrial que aculli les funcions d’un inventari representatiu per a les institucions administratives i culturals.

Descripció

Legalment a Catalunya, segons la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català, els elements patrimonials tenen tres categories de protecció; la categoria més restrictiva afecta als Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) i són els béns declarats més rellevants del patrimoni cultural català, després hi ha els Béns Catalogats d’Interès Local (BCIL) catalogats com a tal des de l’àmbit municipal o comarcal i finalment hi ha els restants Béns Integrants del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) que tot i no haver estat objecte de declaració ni de catalogació, reuneixen els valors patrimonials que defineix la llei.

La mateixa llei exposa que el Departament de Cultura ha d’elaborar i mantenir l'Inventari del Patrimoni Cultural Català i que sigui una eina de documentació, de recopilació sistemàtiques, investigació i difusió de tots els béns que l'integren. Pel que fa als béns immobles sorgeix l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic (en endavant Invarquit) on hi trobem inventariats tots els béns immobles patrimonials de Catalunya (BCIN, BCIL i BIPCC). L’Inventari és consultable online a través de la web http://invarquit.cultura.genca...

L’objectiu d’aquest cas d’estudi ha estat generar un llistat del patrimoni industrial catalogat de Catalunya, és a dir seleccionar dels béns catalogats aquells que han tingut una incidència notable en la història econòmica i industrial catalana. Per tant, iniciar la recopilació a partir de l’Invarquit pren tot el sentit doncs és el catàleg oficial de l’administració catalana en aquest àmbit. La metodologia per fer la selecció s’inicia amb la base de dades del patrimoni monumental de Catalunya; gestionada i geolocalitzada per l’equip de Wikipedia, els quals ens cedeixen les seves dades. Aquesta base de dades fa referència a la base de l'Invarquit i servirà a l'equip de Recercaixa per generar una Base de Dades inicial de registres patrimonials. El filtratge es fa en dues fases per a garantir la fiabilitat i objectivitat del procés.

Selecció d'immobles industrials de la base de dades de l’Invarquit

Per fer un primer filtratge dels elements s'ha cercat l’existència de certes arrels o lexemes de paraules que tinguin a veure amb l’activitat industrial en alguns dels camps més significatius de descripció dels elements de la base de dades.

Per identificar quines són aquestes arrels que serviran per a començar el filtratge es fa servir el llistat d’activitats del Mapa del patrimoni industrial de Catalunya, 150 elements imprescindibles del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC). Es tracta d’un mapa interactiu amb els 150 elements més destacats del patrimoni industrial català i es classifiquen els registres en funció de la seva activitat: pre-industrial, industrial o serveis i obra pública. Es fa servir aquest llistat doncs el mNACTEC és la institució de referència a Catalunya en la temàtica de la industrialització.

De totes les arrels o lexemes possibles es fa una primera mostra i el resultat és que hi ha certs lexemes que admeten molts morfemes derivatius i generen moltes paraules derivades que desvien els resultats. Per tant, es decideix fer el primer filtratge amb les arrels menys conflictives i amb uns resultats més confluents i directes. Un cop decidit quines són les primeres arrels que es buscaran, es cerca dins els camps del grup d’identificació de l’element (‘nom’, 'altres noms’, ‘estil’, ‘tipus d’ús original’, ‘tipus d’ús altres’ i ‘tipus d’ús actual’) per tal de treure’n un primer llistat d’elements industrials:

Taula: Llistat d’activitats del mNACTEC amb la selecció de lexemes pel filtratge

Un cop realitzat el primer filtratge sorgeixen certs elements que son falsos positius, és a dir que han entrat a la selecció d’industrials per una raó equivocada. Es mostren alguns exemples: en quant al lexema “industr”, s’han desclassificat aquells elements amb C/ Industria; en quant al lexema “coloni”, no s’ha considerat les cases de colònies. Aquests casos es corregeixen. Després d’aquestes correccions en resta un llistat de 2381 elements industrials dels quals s’extreu el llistat d’activitats definit per l’Invarquit en l’atribut “tipus d’ús”. Aquest nou llistat d’activitats permet extreure noves arrels de les paraules i permet fer un segon filtratge molt més acurat que dona com a resultat els 2569 elements llistats finalment en el mapa.

Del filtratge industrial a l'Invarquit en resulta un llistat de 2569 elements.
És l'inventari de patrimoni industrial català i es mostra en aquest mapa.

Visualització del inventari de patrimoni industrial catalogat

La visualització de les dades com es proposa en el mapa adjunt permet fer cerques espaials i temàtiques alhora que ofereix relacions geo-estadístiques basades en aquestes cerques. El mapa interactiu permet treballar amb la base de dades de l’Inventari de patrimoni industrial català des de la localització, identificació i valorització dels recursos culturals així com és una eina per a la investigació i la gestió de la seva salvaguarda.

Per poder activar aquestes consultes a les dades ha calgut fer un procés de neteja de les dades originals per obtenir una base de dades normalitzada i que pugui ser consultable en l'aplicatiu online. L'accessibilitat de les dades és una de les qüestions més treballades en la recerca i per tal que la consulta a les dades no fos una feina farragosa ha calgut una normalització de totes les dades disponibles.

La normalització de les dades permet fer cerques espaials i temàtiques en el mapa interactiu

Un dels processos de normalització que es vol destacar, i que properament serà consultable en el mapa, és la jerarquització de les activitats. A continuació es mostra el llistat d'activitats industrials definit per la investigadora Glòria Clavera amb la col·laboració de Mercè Tatjer i Eusebi Casanelles, ambdós personalitats en l'àmbit del patrimoni industrial.

L'estructura d'aquest llistat ve determinada per unes premises: 1) Incoroporar la totalitat d'activitats presents en la industrialització catalana, 2) basar-se en una estructura jeràrquica per establir diferents esglaons de cerca i 3) no allunyar-se dels llistats existents generats per altres entitats referents en la matèria (bàsicament s'ha treballat amb el llistat d'activitats de l'Invarquit, el llistat d’activitats dels 150 elements del mNACTEC, el llistat d'activitats de l'Inventari del Patrimoni Industrial Català IPIC - un inventari realitzat en 20 comarques i de treball intern del mNACTEC).

Taula: Llistat d’activitats de la recerca "El llegat mediàtic del patrimoni industrial"

Agraïments