Resum

Les colònies tèxtils del Baix Berguedà representen un exemple paradigmàtic del procés d’industrialització de l’interior de Catalunya, que es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XIX amb una especial intensitat en l’àrea d’influència del riu Llobregat. Aquest cas d’estudi se centra en la seqüència formada pels 15 conjunts industrials distribuïts pel tram de 20 km de riu entre Berga i Navàs. Tot i que també existeixen colònies industrials en altres trams del Llobregat en altres rius catalans (al Cardener, al Ter, al Freser…), escollim aquest àmbit per la particular intensitat amb què la indústria es distribueix resseguint la llera del riu, tot donant lloc a un fenomen sense precedents a Europa i que actualment conserva un enorme valor patrimonial.

Descripció

“Les colònies no es poden considerar només com a patrimoni històric; són una realitat fins ara silenciosa, un element clau en el present i el futur d’aquest país per a frenar l’anomenat desequilibri territorial entre la Catalunya rural i la Catalunya urbana, entre els Piri- neus i el litoral. No estem parlant d’una anècdota, sinó de més d’un centenar de nuclis urbans que tenen tot el dret a formar part de la Catalunya del segle XXI ”

Extracto del Manifiesto de las Colonias, 2005; citado en SERRA ROTÉS, R.; Les colònies industrials a Catalunya. Catalan Historical Review, Vol. 4, 2011, p. 241-255

Al llarg de la història, les comunitats que habiten el Llobregat han mantingut una pugna constant per eixamplar l’àrea d’influència de l’aigua. En un exercici de cooperació i competència que implica una gran diversitat d’agents, s’obren recs que sadollen la set de les ciutats, es construeixen canals que fertilitzen l’horta barcelonina i s’aprofiten salts d’aigua que catalitzen el desenvolupament industrial de Catalunya.

A partir de la segona meitat del segle XIX la indústria prolifera, vinculada als molins i canals alimentats pel Llobregat. Els menestrals esdevenen empresaris i els pagesos, proletaris, tot i que mantenen els seus llaços amb l’agricultura i amb les seves masies de procedència. Les colònies mineres i tèxtils s’ubiquen riu amunt, però estan connectades amb la resta del món a través del port de Barcelona. Els industrials fan esforços per isolar les fàbriques de les dinàmiques pròpies del proletariat urbà, però lluiten per portar el ferrocarril fins el peu del Pirineu per poder transportar-hi llurs productes, matèries primeres i combustibles. Tal com demostren algunes luxoses arquitectures del centre de Barcelona finançades per la indústria vinculada al riu, els lligams entre les valls del Llobregat amb la capital són cada vegada més intensos. Dit d’una altra manera, a través del Llobregat la ciutat de Barcelona estén els seus tentacles fins el Pirineu i es consolida com el que alguns autors han anomenat “el nervi de Catalunya”. El resultat d’aquest procés d’adaptació al medi de les comunitats del Llobregat és una constel·lació de paisatges productius de gran valor patrimonial. Aquest cas d’estudi s’aproxima a un d’ells: les colònies tèxtils del Baix Berguedà.

Les colònies tèxtils originades a partir de la segona meitat del XIX a la comarca del Berguedà (entre Berga i Navàs), sorgeixen vinculades al Llobregat per la seva importància com a font d’energia i eix vertebrador de comunicacions. També, com a resultat d’un procés en què el poder públic obre el camí als menestrals locals del tèxtil per tal que colonitzin el territori amb la indústria. Els pagesos del Berguedà, amb una llarga tradició de producció tèxtil domèstica, són la mà d’obra idònia per fer funcionar els nous telers moguts per l’aigua del riu. Després de més d’un segle de funcionament, els canvis en les lògiques productives a partir del darrer terç del segle XX fan que les fàbriques entrin en decadència. Malgrat tot, el l’actualitat conserven un gran potencial d’articulació territorial basat en els seus valors materials i immaterials.

En el mapa d’aquest cas d’estudi s’ubiquen i descriuen les 15 colònies (des de Cal Rosal a l’Ametlla de Merola), així com els elements arquitectònics més importants que les integren (la torre de l’amo, la residència dels treballadors, les esglésies, les fàbriques, els teatres, els horts…). Les principals fonts consultades són el Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat, l’Inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (Invarquit) i els Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. S’hi inclou a més una selecció bibliogràfica de les fonts més rellevants sobre la temàtica.

L´Ametlla de Merola. Vall Casas, P.; Sabaté Bel, J.; Vecslir Peri, L.; Benagues, M.; Llop, A.; Tort, E.; Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat, 2007